Deduccions per R+D+i d’exercicis anteriors sense declaracions complementàries
El juny del 2022 la Direcció General de Tributs (DGT) va establir que les empreses havien de presentar una declaració complementària de l’exercici en què es van realitzar els projectes per aplicar les deduccions fiscals per R+D+i. Ara, una sentència del Tribunal Suprem revoca aquest criteri, permetent a les empreses aprofitar aquestes deduccions sense necessitat de declaracions complementàries, cosa que reforça la seguretat jurídica i facilita l’aplicació d’aquest incentiu fiscal.
Beneficis de les deduccions fiscals per R+D+i
Les deduccions per R+D+i, regulades en la Llei 27/2014 de l’Impost de Societats i en el Reial decret 1432/2003, permeten a les empreses reduir entre un 12% i un 42% de l’import dels projectes, la qual cosa disminueix la quota líquida de l’impost de societats. En alguns casos, si l’empresa no pot aplicar la deducció per insuficiència de quota, és possible demanar l’abonament de l’excedent per part de l’Agència Tributària.
Aquestes deduccions es poden aplicar en l’exercici en què es generen o en els 18 següents. A més, l’incentiu cobreix tant grans desenvolupaments disruptius com millores incrementals en processos, productes o serveis, i fins i tot la contractació de centres tecnològics per resoldre desafiaments empresarials.
Per a major seguretat jurídica, les empreses poden obtenir un Informe Motivat Vinculant del Ministeri de Ciència i Innovació, que certifica el caràcter R+D+i dels projectes i el seu import, assegurant així la seva validesa davant l’ Administració Tributària.
Canvi de criteri el 2022 i els seus efectes
El juny de 2022, la consulta vinculant DGT V1511-22 va modificar la interpretació vigent, obligant les empreses a presentar una declaració complementària per aplicar deduccions d’exercicis anteriors. Aquest canvi va suposar un obstacle important, ja que:
- Moltes empreses van renunciar a aplicar deduccions d’exercicis previs.
- D’altres van haver d’assumir costos i tràmits addicionals en presentar declaracions complementàries.
Sentència del Tribunal Suprem: tornada al criteri anterior
La recent sentència 4355/2023 del Tribunal Suprem, de 24 d’octubre, revoca l’exigència de declaracions complementàries, reafirmant el dret de les empreses a aplicar deduccions d’exercicis anteriors directament en la següent declaració de l’impost de societats.
El Suprem fonamenta la seva decisió en dos arguments clau:
- Reconeixement del sistema de garanties: Les empreses poden aplicar deduccions en exercicis posteriors si compten amb l’Informe Motivat Vinculant.
- Principi de simetria tributària: Si Hisenda pot revisar exercicis anteriors amb impacte en exercicis comprovats, les empreses han de poder recuperar beneficis fiscals d’aquests mateixos exercicis.
A més, el Tribunal obre la porta a l’aplicació de deduccions d’exercicis prescrits en cas de comprovació o inspecció fiscal, reforçant encara més la seguretat jurídica.
Impacte positiu per a les empreses
Aquesta sentència permet a les empreses:
- Rescatar deduccions d’exercicis passats sense tràmits addicionals.
- Aprofitar deduccions fins i tot en exercicis prescrits, en cas d’inspecció fiscal.
- Reduir l’impacte de possibles regularitzacions en processos de comprovació d’Hisenda.
- Maximitzar l’estalvi fiscal, especialment en empreses en creixement, tecnològiques o amb alta inversió en R+D.
Per optimitzar aquest incentiu és recomanable justificar amb solvència els projectes i les despeses deduïbles mitjançant procediments de certificació i l’obtenció de l’Informe Motivat Vinculant. Comptar amb assessoria especialitzada en incentius fiscals a la R+D+i pot ser clau per garantir l’ èxit en la seva aplicació.